GRUPS PARROQUIALS
Francesc de Paola va voler anomenar els seus fills "Mínims", és a dir, els petits o els últims, perquè com els últims, siguin testimonis i serveixin l'Església en la construcció del Regne.
L ’ideal evangèlic de la conversió sintetitza la proposta penitencial de l’orde dels Mínims. A través dels vots, els frares mínims viuen la plenitud de la seva consagració, imitant Crist en el camí de la penitència evangèlica.
Sant Francesc els ha exhortat, en efecte, a "donar fruits dignes de penitència, sota els vots de pobresa, castedat, obediència i vida quaresmal."
(III Regla, c.3)
http://www.santaisabelysanjoaquin.org/minimos/index.htm
La Pastoral de la Salut de la parròquia se centra principalment en acompanyar, i portar la comunió a les persones majors y malalts de la comunitat parroquial així com a la visita periòdica de les residencies d'ancians de la zona.
Som un moviment de comunitats cristianes que neix en 1964 en la diòcesi de Bilbao amb la missió de comprometre's enfront de la pobresa i l'exclusió social al món.
El nostre objectiu és construir un futur per tots els que vivim en aquest món. I la nostra estratègia, estar presents en els col·lectius més desfavorits de la societat, especialment entre els joves, ja que ells són el motor del món.
El Camino Neocatecumenal es viu dins de la parròquia en comunió amb el Bisbe, en petites comunitats formades per gent d’edats diferents, i de diferent estatus social, aparença i cultura.
No és un grup format espontàniament, ni una associació, ni un moviment espiritual, ni una élite dins de la parròquia. És un grup de gent que desitja redescobrir i viure la vida cristiana en tota la seva plenitud; viure les conseqüències essencials del seu Baptisme, per mitjà d’un Neocatecumenat dividit en diferents etapes, tal com es feia a l’ Església primitiva, però tenint present la seva condició de persones batejades.
Como a conseqüència, aquestes comunitats tenen la missió de ser, dins de la parròquia, el signe i sagrament de l’ Església missionera (Sínode de Bisbes), d’ obrir un camí concret d’evangelització per totes aquelles persones que estan allunyades de l’ Església, donant – a mesura que la fe es desenvolupa - els signes que facin convertir els altres, és a dir, l’ amor en la dimensió de la creu i la unitat.
"Estimeu-vos els uns als altres com Jo us he estimat. En aquest fet coneixeran que sou els meus deixebles" (Jn. 12, 34-35). "Pare, que siguin un en nosaltres, com Tu ets en Mi i Jo en Tu, a fi que el l món cregui que ets Tú qui m'ha enviat" (Jn, 17,21)
Durant aquest catecumenat, gradualment, etapa per etapa, pas a pas, baixem a les aigües de la regeneració eterna, de forma que el Baptisme que l’ Església ens va confiar en el passat, i gràcies a la nostra adhesió a ell, es converteixi en un camí de salvació, en la Bona Notícia per a tots els homes.
A través del Neocatecumenat, s’ obre dins de la parròquia, un camí d’ iniciació cristiana que desenvolupa un treball pastoral d’ evangelització per a adults.
Som un grup de persones de totas las edats, que nos reunim per a formar-nos, per orar y sobretot per a tenir un lloc on compartir nostra fe entre verdaders amics.
Nostres encontres son al estil de las reunions de Taize
La Tercera Ordre dels Mínims (T.O.M.) és una associació de laics que es proposa viure l’ Evangeli segons el model de Sant Francesc de Paula.
És la branca seglar de l’ Ordre dels Mínims, amb la qual comparteix el carisma penitencial. Va néixer l ‘any 1501 gràcies a la iniciativa del mateix Sant. L’aprovació de la versió definitiva es va fer el 1506.
D’acord amb la insistent petició de viure l’ espiritualitat Mínima en el propi ambient familiar, dictà algunes "normes de vida" a seguir.
Inicialment els terciaris van viure el seu ideari de manera comunitària; però de seguida van passar a la forma de vida carismàtica viscuda individualment per cadascú dins de la seva pròpia família, reservant alguns moments per les trobades comunitàries.
En la actualidad la duración de la vida humana se ha prolongado espectacularmente debido a varias causas y en especial a los progresos de la medicina. Al mismo tiempo se ha rebajado la edad de jubilación, de tal suerte que muchas personas con grandes valores y aún sanos se ven relegados a una injusta marcación.
Vida Creixent és un moviment cristià de gent gran, a partir de 65 anys, que s’ajunten en petits grups d’ unes 15 a 20 persones, les quals es reuneixen cada mes.
En l’ actualitat la duració de la vida humana s’ ha perllongat espectacularment gràcies a diferents factors,però especialment als avenços de la Medicina.
Paral·lelament s’ha rebaixat l’edat de la jubilació, de manera que moltes persones que encara tenen moltes coses per oferir i que es troben bé de salut, es troben desplaçades i, en certa manera, marginades.
Tenint present aquesta situació, l’any 1.952 petits grups de persones jubilades comencen a reunir-se en diferents parròquies de les rodalies de París, amb el vist i plau del Bisbe Auxiliar d’aquella nació,amb la intenció de pregar junts i reflexionar en presència de l’ Esperit Sant, quina és la missió que a la seva edat poden desenvolupar dins de l’ Església i de la societat.
Més tard, l’any 1962,l’ Episcopat francès va aprovar el Moviment “VIE MONTANTE” origen del nostre Vida Creixent.
"VIDA CREIXENT" és un Moviment eclesial d’ Apostolat Seglar de persones jubilades i de gent gran ,que va ser erigit como Associació pública de fidels per l’ Assemblea Plenària de la Conferència Episcopal Espanyola el 21 de Novembre de 1.986.
Les tres bases d’aquest moviment són L’ESPIRITUALITAT, L’APOSTOLAT I L’AMISTAT.
L’objectiu de Vida Creixent és fomentar el missatge evangèlic a les persones grans, a fi que aquestes puguin posar la seva fe, la seva experiència i el seu temps, al servei del missatge evangèlic.
Per aconseguir aquest objectiu el Moviment:
a) Congrega els seus membres en petits grups o comunitats que es reuneixen periòdicament.
b) Ofereix als seus membres els mitjans necessaris per a aprofundir i perfeccionar la seva fe i viure aquest període de la seva vida amb plenitud humana i cristiana.
c) Obre camins d’ integració en la missió de l’ Església i impulsa els seus integrants a participar activament en les seves accions evangelitzadores.
d) Estimula i orienta per aconseguir que, como a ciutadans responsables , es comprometin en l’ animació cristiana de l’ ordre temporal i, de forma especial, a través d’ organitzacions de jubilats i de gent gran.
Són membres de Vida Creixent els laics grans i jubilats que voluntàriament es comprometen amb els objectius del Moviment d’acord amb els seus Estatuts. D’ entre els objectius en destaquen els següents:
a) Viure un procés permanent de formació i conversió personal d’ acord amb els valors de l’ Evangeli.
b) Donar testimoni, amb la seva vida i la seva paraula, de la fe que tenen en Jesucrist Ressuscitat.
c) Pertànyer a un grup de Vida Creixent i participar a les seves trobades.
http://www.vidacreixent.org/
Un taller és un lloc on es fan coses i s'aprèn a fer-les. On s'ensenya practicant.
L'oració personal s'aprèn veient i imitant, l'oració en grup s'aprèn fent-la amb uns altres, veient a uns altres, orant junts.
Un dia que estava Jesús orant, els seus deixebles li van dir: "Ensenya'ns a orar".
© sidaisj/JLTG 2012
Trúcans: 93 436 41 35